Torna a tots els articles
NOTÍCIES 08/06/2026

Com planificar els avituallaments en trail: el mètode que funciona

La majoria de curses no es perden a les pujades, sinó parats a l'avituallament i sense pla. Així és com pots ajustar l'alimentació al recorregut, tram a tram, molt abans del dia de la cursa.

Com planificar els avituallaments en trail: el mètode que funciona

Moltes curses es perden amb els peus aturats.

No a la pujada. Tampoc a la baixada. A l'avituallament, amb les mans adormides, el cap ennuvolat i cap idea clara de què t'has de menjar, què t'has d'endur i què pots deixar. Aquí és on es juga la planificació dels avituallaments en trail. Si esperes al matí de la cursa per pensar en els flascons, les calories, el sodi o el moment de recollir les bosses de vida, ja vas tard.

El trail no perdona els plans vagues. Els avituallaments estan repartits de manera irregular, la pujada fa més difícil menjar, la calor dispara la necessitat de líquid i les decisions que prens al final de la cursa rarament són bones. Un pla d'alimentació de marató d'asfalt no es pot traslladar tal qual a un recorregut de muntanya. Cal construir la nutrició al voltant del traçat real.

Què vol dir, de debò, planificar els avituallaments

No es tracta només de triar quins gels portes. Planificar els avituallaments vol dir ajustar l'estratègia d'ingesta a l'estructura del recorregut: on són els avituallaments, quant dura cada tram, quin terreny hi ha entre un i altre i com canvia l'esforç d'una secció a la següent.

Un tram d'11 quilòmetres pot ser ràpid i corrible, o una grimpada dreta i exposada que et porti el doble del temps previst. Aquesta diferència ho canvia tot. Decideix quant líquid t'emportes en sortir, quantes calories has de dur a sobre, si n'hi ha prou amb un sol flascó i si et sortirà més a compte aturar-te a omplir que no pas carregar pes de més des de la sortida.

Una bona planificació també preveu què passa quan la cursa es torça. Et saltes una recàrrega del flascó. L'estómac es tanca en una pujada a ple sol. El menjar de l'avituallament que et venia de gust al quilòmetre 65 et fa fàstic al 115. Un pla sòlid et dona alternatives abans que les necessitis.

Comença per la distància entre avituallaments, no pels productes

La majoria de corredors comencen per les marques, els gustos i els objectius de calories. Tot això importa, però no és el primer pas. Comença per la taula d'avituallaments i pel perfil del recorregut.

Mira la distància i el temps estimat entre avituallaments. Després fixa't en el desnivell positiu, l'altitud, l'exposició i la tècnica de cada tram. Un tram pla de 90 minuts i una pujada pedregosa de 90 minuts poden demanar ingestes diferents, encara que el rellotge marqui el mateix. En un pots menjar. A l'altre, et toca tirar de calories líquides, en dosis petites i més sovint.

Aquí és on les dades del recorregut de cada cursa agafen tot el sentit. Si saps on comencen les pujades llargues, on el terreny torna a ser corrible i on els temps de tall s'estrenyen, pots fer un pla d'alimentació a mida de la cursa en lloc d'adaptar la cursa als teus costums.

En les curses curtes, el pla pot ser senzill. Una parada, una recàrrega, poques decisions. En els ultres, cada avituallament es converteix en un punt de control d'un sistema més gran. Flascons, sodi, cafeïna, calories de reserva i canvis de bossa de vida s'han d'ajustar al terreny que ve.

Planifica per trams, no pel total de la cursa

Dir que necessites 250 calories i 60 cl de líquid per hora és un punt de partida, no una estratègia completa. El trail és massa variable per resoldre'l amb un càlcul horari net i polit.

Divideix la cursa en trams entre avituallaments i assigna a cadascun una durada realista. Després decideix amb què has de sortir de cada avituallament. Normalment, això vol dir fixar un volum de líquid objectiu, una quantitat mínima de calories a sobre i un producte de recanvi per si el menjar principal deixa d'entrar.

Aquest enfocament té dos avantatges. D'una banda, t'evita carregar massa d'entrada i pujar amb pes inútil. De l'altra, redueix el risc de sortir curt de menjar cap a una secció llarga només perquè, sobre el paper, els quilòmetres semblaven pocs.

Un exemple concret ho aclareix. Si el primer tram són 55 minuts de corriol fresc i corrible, potser n'hi ha prou amb un flascó i unes quantes calories lleugeres. Si el segon són 2 hores i 10 minuts de pujada exposada, potser necessitaràs els flascons plens, sodi extra i calories fàcils d'empassar quan vas justet d'aire. Mateixa cursa. Pla d'avituallament totalment diferent.

Ajusta la ingesta al terreny

El terreny condiciona com de fàcil és alimentar-se. Una pista llisa et deixa mastegar i beure quan toca. Les pendents fortes, les baixades tècniques, els guals i els passos delicats trenquen aquest ritme.

Dit d'una altra manera: no et preguntis només quant necessites. Pregunta't on t'ho podràs empassar de veritat.

A molts corredors els va bé carregar calories abans d'una pujada llarga i, durant la part dura, tirar de líquids i de menjar més senzill. D'altres aprofiten les baixades o els enllaços més plans per recuperar el que no han pogut menjar. L'opció bona depèn del teu estómac, del teu ritme i de la tècnica del recorregut. L'important és tenir aquestes finestres previstes.

Ajusta la ingesta al tipus d'avituallament

No tots els avituallaments ofereixen el mateix. N'hi ha de complets: aigua, beguda isotònica, menjar calent, accés a l'assistència. D'altres són bàsics, ràpids i limitats.

El teu pla de parades ho ha de tenir en compte. Un avituallament gran és el lloc per canviar flascons, refer la reserva de calories, menjar alguna cosa de veritat i posar-te a to abans del següent esforç llarg. Un de petit només és una recàrrega exprés i cap amunt. Tractar totes les parades igual et fa perdre temps i et carrega de decisions inútils.

Prepara la cursa que correràs, no la que t'agradaria córrer

Aquí és on s'enfonsen molts plans. Els corredors calculen els pasos pels avituallaments amb el millor escenari i després s'emporten massa poc per als trams més lents. O compten amb fresca i la calor els enxampa.

Sigues honest amb el teu ritme probable a les pujades, amb el temps que trigues a omplir i amb la teva capacitat de menjar quan estàs cansat. Si una secció pot durar entre 90 minuts i 2 hores segons les condicions, planifica-la més aviat amb l'hipòtesi lenta, tret que hi hagi una raó clara per no fer-ho. Portar una mica de pes de més gairebé sempre surt més barat que quedar-te sense benzina.

La mateixa lògica val per a la tolerància digestiva. Si el teu pla ideal diu 300 calories per hora però als entrenaments només ho aconsegueixes en terreny moderat, no t'hi obliguis el dia de la cursa en una pujada aixafadora i amb calor. Més val mantenir-ne 220 amb regularitat que perseguir un objectiu que abandonaràs al cap de dos avituallaments.

Fes servir les bosses de vida per simplificar decisions

Una bossa de vida ha de reduir riscos, no multiplicar opcions.

En curses llargues, col·loca les reserves de menjar i beguda allà on canvien les exigències del recorregut. Abans d'una secció més calorosa, abans d'una distància llarga entre dos avituallaments o al punt on normalment passes del dolç al salat. Mantén-ne el contingut endreçat i concret. Reposa exactament el que penses fer servir, més una opció de recanvi per si l'estómac fa figa.

No converteixis la bossa de vida en una botigueta de material. Quan estàs cansat, massa opcions et frenen. El que vols és un guió curt: canviar flascons, agafar el menjar etiquetat, prendre sodi i tornar a sortir.

Si l'assistència està permesa, la regla és la mateixa. El teu equip ha de conèixer el pla de cada tram, no limitar-se a donar-te qualsevol cosa mentre et pregunta què et ve de gust.

Els avituallaments també costen temps

Els avituallaments no surten de franc. Fins i tot les parades eficients s'acumulen, sobretot al final d'un ultra, quan la concentració baixa i els gestos més simples s'allarguen.

Això no vol dir passar per cada avituallament corrents. Vol dir saber quins mereixen temps i quins no. Dedicar 60 segons més a un avituallament gran per omplir bé i sortir amb les calories adequades et pot fer guanyar molt més temps que no pas encarar la secció següent mal preparat. En canvi, entretenir-te en un de petit perquè no tens clar què necessites és una pèrdua evitable.

Un bon pla de parades assigna una missió a cada avituallament. Només omplir. Omplir i menjar. Canvi de bossa. Relleu amb l'assistència. Si saps la feina abans d'arribar, vas més ràpid.

Prova el sistema als entrenaments

Fins i tot la planificació més fina ha de passar la prova del terreny. Aprofita les tirades llargues i els entrenaments específics per assajar l'alimentació per trams. Porta el que penses portar. Omple quan ho faries en cursa. Menja al tipus de terreny on penses menjar.

És aquí on surten els problemes. Potser la teva pólvora és massa concentrada per a les pujades llargues. Potser obrir embolcalls amb les mans mullades es converteix en un suplici. Potser un flascó n'hi ha prou quan fa fresca, però ja no quan el sol cau de ple. Són detalls que compten, perquè sota l'estrès de la cursa es fan grans.

Si fas servir una plataforma de preparació com TrailSight, és aquí on es nota l'avantatge. Veure en un sol lloc la distància entre avituallaments, els canvis de terreny i les necessitats estimades per tram et permet assajar el pla real, en lloc d'endevinar-lo a partir d'un PDF i d'un perfil d'altitud aproximat.

Un pla prou senzill per aplicar-lo cansat

Els plans complicats llueixen molt sobre el paper i s'esfondren al quilòmetre 80.

El teu pla d'avituallament ha de ser detallat a la preparació i senzill a l'execució. Coneix els temps de cada tram. Coneix la funció de cada avituallament. Sàpigues què t'endus a cada parada. I després redueix-ho tot a un format que puguis fer servir quan el cap va a mig gas.

Els millors plans solen ser avorrits. Un flascó d'aigua, un de beguda. Dos gels abans de la pujada. Tornar a omplir al següent avituallament. Tirar de les pastilles de fruita de reserva de la butxaca de l'armilla si el sòlid ja no entra. I repetir, amb petits ajustos segons les condicions.

D'això es tracta. No vols haver de pensar a cada parada. Vols arribar, executar i tornar al corriol amb el que demana la secció següent.

La cursa continuarà sent caòtica. El temps canvia. El ritme varia. L'estómac falla. Però si abans del dia de la cursa has lligat els avituallaments al temps, al terreny i a la ingesta, no reacciones a cegues. Fas petits ajustos dins d'un sistema que ja està fet a mida del recorregut. Així és com et mantens alimentat, continues avançant i encares la segona meitat amb forces per córrer.

Torna a tots els articles