Torna a tots els articles
NOTÍCIES 30/05/2026

Com dosificar l'esforç en un ultra de muntanya

En un ultra de muntanya, el ritme mitjà no vol dir gairebé res. Així és com es construeix un pla de ritme a partir del terreny, l'esforç i els avituallaments, per acabar fort en lloc de rebentar a la primera gran pujada.

Com dosificar l'esforç en un ultra de muntanya

L'error de ritme més gran en un ultra sovint es comet abans de la sortida. El corredor mira el quilometratge total, es fixa un temps objectiu, el divideix en un ritme mitjà i munta un pla que no té res a veure amb el recorregut real. Així no es gestiona el ritme en un ultra quan el traçat encadena pujades dretes, baixades tècniques, canvis de temps, trams llargs entre avituallaments i temps de tall que pesen molt més que el teu minut per quilòmetre de mitjana.

Gestionar el ritme en un ultra no és mantenir una velocitat. És dosificar l'esforç, saber on el recorregut et frenarà i prendre les decisions bones abans que surtin cares. Tant si vols acabar sencer, com lluitar per guanyar o simplement no enfonsar-te passat el quilòmetre 60, el teu pla s'ha de construir a partir del terreny i la logística, no de parcials imaginaris.

Córrer per esforç, no per mitjana

A l'asfalt, la regularitat té premi. En ultra trail, el premi és per a qui sap contenir-se. El terreny canvia massa perquè el ritme mitjà signifiqui gaire res per si sol, sobretot a la muntanya, on un quilòmetre es pot fer en 6 minuts i el següent en 14.

Per això la teva primera eina de ritme és l'esforç. A l'inici de la cursa, l'esforç correcte gairebé sempre et semblarà massa fàcil. Has de poder pujar sense entrar en vermell, baixar sense frenar fins a destrossar-te i sortir dels avituallaments sense anar ja tocat. Si tens la sensació de fer cursa durant la primera hora d'una 50 km o les primeres quatre hores d'una 100 milles, segurament estàs cremant l'energia que necessitaràs més endavant.

Una manera senzilla de dir-ho: corre els plans amb soltesa, camina les pujades dretes amb intenció i baixa al nivell que les teves cames es puguin permetre. El preu és evident: baixar més agressiu pot fer-te guanyar temps, però també et pot destrossar els quàdriceps i provocar problemes d'alimentació més endavant. En terreny tècnic, preservar les cames sovint compta més que rascar uns segons al principi.

La freqüència cardíaca hi pot ajudar, però només si saps com reacciona en el teu cas a la calor, a l'altitud i al cansament. Per a la majoria de corredors de trail, l'esforç percebut continua sent la millor referència, perquè s'adapta al terreny en temps real.

Muntar el pla de ritme per trams del recorregut

Els millors plans de ritme en ultra van per trams. Pensa pujada per pujada, baixada per baixada, avituallament per avituallament. Així tens punts de control realistes, i un mal quilòmetre ja no n'hi ha prou per fer-te descarrilar la cursa al cap.

Comença dividint el recorregut en trams que tinguin sentit. Pujada llarga. Carena exposada. Baixada corrible. Corriol tècnic. Tram de nit. Fals pla interminable de tornada cap a meta. Aquests trams et diuen molt més que les fites quilomètriques.

Després, assigna a cadascun unes expectatives realistes. En una gran pujada, el pla pot ser limitar l'esforç i caminar tot el que sigui prou dret per fer que la respiració se t'escapi de les mans. En una baixada fluida, l'objectiu pot ser avançar amb eficàcia sense destrossar la musculatura. En terreny corrible, pots buscar una gambada més regular i menjar amb més facilitat.

Aquí és on conèixer el recorregut marca la diferència. Els canvis de pendent, la qualitat del terreny, l'altitud i la distància entre avituallaments condicionen totes les teves decisions de ritme. Si al quilòmetre 30 t'espera una pujada brutal, el teu ritme al 15 ja ho ha de tenir en compte. Si el tram més llarg sense avituallament coincideix amb l'hora més calorosa del dia, t'hi has d'haver contingut abans i has de portar prou reserves per passar-lo.

Les calculadores de parcials genèriques no tenen en compte res d'això. Un pla basat en el terreny, sí.

Fer dels avituallaments els teus punts de control

A l'avituallament és on la gestió del ritme es fa concreta. Són els millors punts de control per validar els parcials, ajustar l'alimentació, decidir quanta aigua portes i gestionar els temps de tall.

En lloc de preguntar-te si vas dins de temps per a tota la cursa, pregunta't si has arribat a aquest avituallament amb la situació controlada. Menges segons el pla? Les cames estan on haurien d'estar en aquest punt? Has anat massa fort a la pujada anterior? Encara ets dins del límit d'esforç que t'havies marcat abans de sortir?

El teu pla ha d'incloure franges d'arribada estimades per a cada avituallament, no només un únic temps final. Així tens marge per corregir aviat, abans que un petit error de ritme es converteixi en un problema per a tota la cursa.

Gestionar el ritme avituallament per avituallament també ajuda a ser disciplinat. Molts corredors perden temps tractant els avituallaments com a zones de descans en comptes de parades a boxes controlades. Sigues eficient. Omple el que tenies previst omplir. Menja el que tenies previst menjar. Visualitza el tram següent. I surt.

Si fas servir una eina de preparació de curses com TrailSight, és exactament aquí on se'n veu el valor: el recorregut dividit en trams entre avituallaments, amb el desnivell, el context del terreny i els horaris lligats als temps de tall, en lloc d'una simple línia sobre un mapa.

Respectar el primer terç de cursa

La majoria d'ultres no es perden a l'últim terç. Es perden al principi i es paguen al final.

Al primer terç, la teva feina és protegir la cursa. Això vol dir renunciar a temps que podries guanyar, perquè normalment el preu és massa alt. Els corredors que ataquen la primera pujada poden semblar en forma. Alguns ho estan. D'altres cremen cartutxos que ja no podran recuperar.

El ritme de sortida adequat depèn de la distància. En una 50 km pots córrer més agressiu si l'entrenament t'ho permet, però fins i tot allà les pujades dretes i la calor forta castiguen la impaciència. En una 100 km, sortir molt contingut guanya tot el seu valor. En una 100 milles, contenir-se no és prudència. És la cursa.

Una prova senzilla: si a les primeres pujades respires tan fort que no pots parlar seguit, afluixa. Si baixes a tota només perquè tens les cames fresques, afluixa. Les cames fresques fan prendre males decisions.

Adaptar el ritme al terreny, no a l'ego

Una de les coses més difícils en un ultra és acceptar que caminar pot ser la decisió encertada. Als pendents forts, una caminada activa i eficient sovint és més ràpida en conjunt que forçar el trot, que dispara les pulsacions i rebenta els bessons.

El mateix passa a les baixades tècniques. Si el terreny és solt, pedregós o molt tècnic, el ritme més ràpid que pots sostenir pot semblar prudent. Voler-hi guanyar temps te'n pot fer perdre molt més per caigudes, dubtes o dany muscular del que guanyes al cronòmetre.

Aquí és clau ser honest amb tu mateix. Un corredor amb bona economia en pujada pot guanyar temps pujant sense gastar de més. Un bon baixador pot guanyar velocitat de franc a les baixades. Però aquests punts forts només valen si els pots repetir ben endins de la cursa. Si la teva velocitat baixant desapareix passats els 50 km, mai no va formar part del teu pla. Era l'eufòria dels primers quilòmetres.

Preveure el moment baix abans que arribi

Tot ultra té una part de baixada de rendiment. És normal. L'error és fer veure que no arribarà.

El teu pla ha de preveure els punts febles probables. Potser el ritme et cau quan es fa fosc. Potser les baixades llargues et destrossen els quàdriceps. Potser la calor et cau a sobre entre migdia i les 15 h. Si coneixes el teu patró de defallença, t'hi pots anticipar.

Pot voler dir sortir encara més tranquil, augmentar les calories abans de la teva zona de crisi habitual, passar a caminar abans a les pujades del final o carregar més líquid abans d'un tram exposat. Un ritme intel·ligent no és només gestionar la velocitat. És gestionar l'energia de tot el sistema de cursa.

Els temps de tall també hi tenen un paper. Si una cursa té temps de tall ajustats, potser necessitaràs una col·locació més decidida a la sortida, sense entrar per això en sobreesforç. Aquest equilibri depèn del recorregut. Una cursa amb temps de tall generosos permet més paciència. Un ultra de muntanya amb temps de tall estrictes pot exigir una execució més precisa a cada avituallament i menys temps perdut a les pujades i a les transicions.

Posar a prova el ritme als entrenaments

No et pots inventar l'estratègia de ritme el matí de la cursa. Necessites proves, tretes de les tirades llargues, dels caps de setmana de càrrega i de les sessions específiques de terreny.

Entrena't a pujar a un esforç sostenible. Practica els canvis a caminar abans que t'hi obliguin. Practica baixar amb les cames cansades. I sobretot, assaja l'alimentació en moviment, a esforç de cursa i en un terreny semblant al del dia D. Un pla de ritme que només funciona quan l'estómac va perfecte no és un pla de ritme.

Aprofita els grans dies d'entrenament per comprovar els teus temps reals per trams. Quant et costen de debò 750 m de D+ quan el pendent és fort i el terreny dolent? Quant et frena la nit a les baixades? Què passa amb el teu rendiment al cap de cinc hores quan l'alimentació va una mica justa?

Aquestes respostes són més útils que qualsevol taula de ritmes genèrica.

Què fer quan el pla de ritme se'n va en orris

Passarà, en algun moment. El temps canvia. L'estómac es gira. Les cames s'apaguen. El recorregut és més dur del previst. Els bons corredors no entren en pànic quan el pla es trenca. Tornen a posar el comptador a zero.

Si vas per sobre de l'esforç previst, afluixa abans que els danys s'acumulin. Si vas tard respecte de l'horari però encara amb el cos controlat, centra't en el procés i recupera temps als trams corribles i amb eficàcia als avituallaments, no accelerant a les pujades. Si falla l'alimentació, resol-ho primer. Cap estratègia de ritme corre gaire estona més ràpid que un dèficit d'energia.

La majoria de petades vénen d'una reacció emocional. Entres en pànic en un mal tram, forces on el recorregut no ho permet i converteixes un problema assumible en un abandonament. Mantén el cap fred. Arriba al proper avituallament. I torna a començar des d'allà.

El millor pla de ritme és el que sobreviu al contacte amb el terreny. Coneix el recorregut. Respecta les pujades. Fixa objectius d'avituallament realistes. I després corre el dia que tens al davant, no la versió idealitzada que vas muntar des del despatx.

Torna a tots els articles