Un recorregut pot tenir 29 km de corriol i oferir-ne només 18 de corribles de debò a ritme de cursa. Calcular aquests trams abans de la sortida t'evita aplicar un pla de ritme d'asfalt a una cursa de muntanya. Això condiciona les intensitats objectiu, els temps de pas pels avituallaments, l'estratègia d'alimentació i el que pots esperar raonablement un cop engegat el rellotge.
Corrible no vol dir pla. Un tram és corrible si hi pots mantenir una gambada regular, a una intensitat coherent amb la distància del dia. Una pujada de terra al 7 % es pot córrer durant 20 minuts al principi d'un 25 km. La mateixa pujada, al quilòmetre 68 d'un 100 km, segurament la faràs caminant, quan la calor, l'altitud i 2.400 m de D+ ja hagin fet la seva feina.
No es tracta d'enganxar una etiqueta de «córrer» o «caminar» a cada tram amb una precisió il·lusòria. La clau és detectar on córrer és eficient, on caminar a bon pas surt més a compte per l'esforç que fas, i on el terreny marcarà el ritme sigui quin sigui el teu nivell.
Parteix del perfil, no de la distància total
La distància total amaga les decisions reals. Un 50 km amb 1.500 m de D+ per pistes forestals amples i corribles pot ser molt més corrible que un 30 km amb 1.800 m de D+ per corriols de muntanya drets, tècnics i que s'escapen sota els peus. Comença dividint el traçat en seccions coherents: pujada, carena, baixada, travessa trencacames, enllaç per carretera o per pista.
Primer, fes servir els avituallaments com a fites. Són referències concretes: condicionen l'aigua, les calories, l'accés a l'assistència i la pressió dels temps de tall, i són els que marquen el ritme mental de la cursa quan arriba la fatiga. Després, torna a dividir qualsevol secció llarga en què el terreny canviï clarament. Una secció de 16 km que encadena una pujada de 750 m i una baixada ràpida no planteja un problema de ritme, sinó dos.
Per a cada secció, apunta la distància, el D+ i el D-, el pendent mitjà, el pendent màxim sostingut, el tipus de terreny, l'altitud i l'exposició. El pendent mitjà és útil, però pot enganyar: un 5 % de mitjana pot amagar un quilòmetre pla, un mur del 20 % i una baixada. El que et dirà si la secció es pot córrer de debò és el pendent sostingut i com es reparteixen els terrenys.
Calcula els trams corribles a partir del pendent
El pendent és el primer filtre, el més ràpid. Però no ho decideix tot.
En terreny ferm i regular, a altitud moderada, la majoria de corredors de muntanya entrenats poden córrer amb eficiència les pujades per sota d'un 5 % aproximadament. Entre el 5 i el 8 %, tot depèn del nivell, de la durada de la prova, de l'adherència i de la continuïtat del pendent. Entre el 8 i el 12 %, molts alternen córrer i caminar. Per sobre del 12 %, caminar a bon pas sense complexos sol ser l'opció més intel·ligent, sobretot en ultra.
Aquestes forquilles són referències, no regles. Una pujada del 10 % per terra piconada es pot córrer més fàcilment que una rampa del 6 % plena d'arrels, roques mullades o sorra tova. Un repetjó curt del 15 % de vegades val la pena fer-lo corrent fins a dalt si després s'enllaça amb una baixada ràpida. Una pujada de 40 minuts al 9 %, a prop del teu llindar aeròbic, és una altra història.
Pensa en cost energètic. Si córrer només et fa guanyar uns segons però et dispara la respiració, les pulsacions i la càrrega sobre els quàdriceps, el guany és il·lusori: estàs gastant les reserves de la secció següent. Caminar a bon pas et deixa prou benzina per córrer després la carena, la baixada o el fons de vall corrible.
Analitza a part les pujades sostingudes
Una pujada amb un 8 % de mitjana en 6 km pot tenir diversos replans corribles. Localitza'ls: són oportunitats per canviar de ritme, descarregar la musculatura i rascar temps sense forçar als trossos més drets.
En canvi, una baixada no és corrible pel sol fet de baixar. Una baixada dreta i tècnica sovint obliga a fer passos curts, frenar i llegir la traçada sense parar. Al rellotge, el pendent global promet velocitat; a la pràctica, avances més aviat com en una marxa controlada.
El terreny i la tècnica tenen l'última paraula
El pendent és el que veu el mapa. El terreny és el que notaran els teus peus.
Terra llisa, grava piconada, pistes forestals i corriols nets i corribles solen ser apostes segures per córrer. En canvi, les tarteres inestables, els trams en desplom lateral, el fang, la sorra tova, la neu, les arrels, les lloses mullades, els guals i les ziga-zagues tancades fan caure la velocitat de seguida. I fins i tot quan avances bé, el terreny tècnic demana una concentració constant que es paga cara en fatiga.
Fotos de la cursa, descripció del recorregut, cartografia 3D, cròniques d'edicions anteriors, anàlisi de la traça GPX: fes servir de tot per detectar els canvis de terreny. Vigila les carenes exposades on el vent et pot desequilibrar, les obagues que conserven neu o fang i les baixades que concentren molt D- en poca distància. Si l'organització publica un vídeo del recorregut, mira'l com un reconeixement, no com un entreteniment.
La tècnica també depèn del corredor. Un bon baixador, avesat a la muntanya, considerarà corrible tota una baixada pedregosa. Un corredor menys acostumat al terreny tècnic potser l'haurà de negociar amb una progressió controlada. Construeix el pla sobre les teves habilitats, no sobre les imatges dels capdavanters.
Tingues en compte l'altitud, el temps i el moment de la cursa
Un tram que als entrenaments corres amb fresca es pot convertir en una pujada a peu quan comença per sobre dels 2.700 m a ple sol. L'altitud redueix la intensitat que pots sostenir. La calor apuja la necessitat d'aigua i encareix les pujades dretes. La pluja pot convertir un camí de terra qualsevol en una autèntica pista de patinatge. El vent pot fer lenta una carena exposada, encara que el perfil sembli fàcil.
El moment de la cursa compta igual. Al principi de la prova, sigues prudent en els càlculs: la teva contenció és la que decideix què et quedarà més endavant. Una pujada que podries córrer al quilòmetre 6 continua sent un mal càlcul si encara et queden 3.000 m de D+ per endavant.
En distàncies llargues, valora cada secció dues vegades: fresc i cansat. Una carena trencacames es pot córrer al 90 % el primer terç, al 60 % a mitja cursa i convertir-se en una simple alternança de córrer i caminar al final. Això és molt més útil que creure que un sol ritme aguantarà de la sortida a l'arribada.
Si has de córrer de nit, rebaixa encara més el càlcul als passos tècnics. La foscor alenteix la col·locació dels peus, complica l'orientació i afegeix una càrrega mental que no surt al perfil.
Construeix una estratègia de córrer i caminar en lloc d'anar a l'aventura
Un cop identificats els trams corribles, assigna a cada secció una intensitat i una manera d'avançar: córrer, caminar o alternar. Fes que les consignes siguin prou senzilles per aplicar-les quan vagis just.
En una pujada corrible, la consigna pot ser: córrer les pendents suaus, caminar cada rampa i no entrar en zona vermella. En una pujada dreta: caminar a bon pas des del peu, mans a les cuixes si cal, menjar a mitja pujada i no tornar a córrer fins a dalt. En una baixada tècnica: anar controlat entre les pedres i allargar la gambada tan bon punt el corriol torni a ser corrible.
Desconfia de les alternances rígides cronometrades, tret que s'ajustin al terreny. Nou minuts corrent, un caminant: el mètode pot funcionar en una pujada llarga i regular per pista forestal. Salta pels aires en un terreny que passa del 4 % al 18 % cada pocs centenars de metres. Les referències lligades al terreny aguanten millor: córrer el pla, caminar els revolts drets, rellançar després del rierol, respirar al coll.
Una bona prova: pots menjar en moviment? Si una secció es pot córrer de debò i alhora és prou fàcil per menjar i beure, sovint és el lloc ideal per avançar amb eficiència i guanyar temps. Si córrer t'impedeix alimentar-te o et remena l'estómac, segurament la secció és més dura del que fa pensar el perfil.
Converteix el terreny corrible en temps de pas realistes
No calculis un temps de pas a partir d'un sol ritme mitjà. Calcula el temps per tipus de terreny i després afegeix-hi el cost de les transicions. El teu ritme corrent per corriol corrible, la teva velocitat ascensional caminant a les pujades llargues i el teu ritme de baixada en terreny tècnic s'han de basar cadascun en hipòtesis diferents.
Agafem una secció de 10 km entre dos avituallaments: 3 km de corriol corrible, 1,5 km de pujada amb 350 m de D+, 3 km de baixada tècnica i 1,5 km trencacames. Dona a cada tram un càlcul realista, basat en les teves dades d'entrenament i en terrenys comparables. Després afegeix-hi el temps d'omplir els flascons, menjar, les pauses tècniques, els dubtes de recorregut i l'inevitable baixó després d'una pujada grossa.
Si tens enregistrades sortides per pendents i terrenys semblants, parteix primer d'aquestes dades. La intensitat de cursa, l'altitud i la fatiga acumulada sempre obliguen a deixar marge, però el teu propi historial val més que una taula de ritmes genèrica. Quan les dades del recorregut estan organitzades per avituallament, per tram de desnivell i per canvi de terreny, TrailSight et pot ajudar a convertir aquests detalls en un pla que t'enduràs de debò a la línia de sortida.
Contrasta els càlculs amb els temps de tall, però no intentis guanyar-los temps corrent el que s'hauria de caminar. Identifica més aviat els trams que segur que són corribles, on avances amb eficiència: és allà on es construeix el teu marge.
Assaja les decisions abans del dia de la cursa
Un bon càlcul de què és corrible es prova sobre el terreny, no s'admira en una pantalla. A les tirades llargues, practica passar de córrer a caminar abans de veure-t'hi obligat. Busca una pujada sostinguda, compara córrer i caminar a bon pas amb el mateix esforç percebut i fixa't en l'efecte sobre la respiració i la fatiga de les cames.
Treballa les baixades amb els quàdriceps ja tocats. Practica menjar en terreny trencacames. Si la teva cursa té altitud, calor, bastons, seccions de nit o roques relliscoses, incorpora aquestes condicions tant com puguis. No només entrenes el motor aeròbic, sinó també el criteri que fa que el pla funcioni.
El dia de la cursa, entén els teus càlculs com una pauta. Les condicions els poden fer massa prudents o fer-los saltar pels aires. Si estàs ben preparat, llegeixes el terreny, t'adaptes aviat i guardes les millors cames per als trams on córrer sortirà a compte de debò.