No petes al quilòmetre 67 per culpa del quilòmetre 67. Gairebé sempre petes perquè la teva estratègia de ritme entre avituallaments es basava en un ritme mitjà, en il·lusions o en una lògica d'asfalt que mai no va encaixar amb el recorregut. En trail, la unitat real del dia no és el quilòmetre. És el tram entre dos avituallaments.
Aquest canvi de perspectiva és important, perquè és als avituallaments on topen el ritme, l'alimentació, el material, l'assistència i la pressió dels temps de tall. Si el teu pla anuncia un ritme regular però el tram següent inclou una pujada dreta per fer caminant, una baixada tècnica, guals i calor en zona exposada, aquella xifra no serveix de res. Un pla millor parteix dels avituallaments, després resegueix el terreny i s'anticipa al cansament.
Per què pensar en avituallaments i no en ritme mitjà
Els recorreguts de trail són irregulars per naturalesa. Un tram de vuit quilòmetres pot passar volant per un corriol corrible. Els vuit següents poden durar el doble per culpa del pendent, el terreny, l'altitud o l'exposició. Un ritme mitjà aplanat sobre tota la cursa amaga aquestes diferències i sovint empeny els corredors a prendre males decisions des de la sortida.
Un model basat en els avituallaments és més realista, perquè s'ajusta a com es desenvolupa de veritat la cursa. No et preguntes només: a quina velocitat vaig ara? Et preguntes: quant hauria de durar aquest tram concret, quant he de menjar i beure abans de la propera parada i quin marge necessito abans del proper temps de tall?
Així és com pensen els ultrafondistes experimentats el dia de la cursa. Gestionen un tram cada vegada. Saben on són les pujades llargues, on poden córrer, on han de caminar i on el temps a l'avituallament ha de ser just.
Construir l'estratègia de ritme tram a tram
Comença pel mapa del recorregut i tots els avituallaments oficials. Després, encara cada tram com un problema en si mateix. La distància compta, però només és una part del quadre. El desnivell positiu i negatiu, el tipus de terreny, la meteo prevista i l'hora del dia sovint pesen més.
1. Calcula el temps del tram, no només el ritme
Per a cada tram entre avituallaments, assigna-hi un temps previst. No et refiïs d'un sol ritme objectiu per a tota la cursa. Una pujada de deu quilòmetres fins a una carena pot durar 90 minuts o més. Una baixada de deu quilòmetres per un corriol corrible pot durar-ne 55. Són esforços diferents, necessitats energètiques diferents i oportunitats diferents per guanyar o perdre temps.
Recolza't en les teves dades d'entrenament sempre que puguis. Si saps com et mous als pendents forts, a les baixades tècniques o al terreny trencat de final de cursa, aprofita-ho. Si no, sigues prudent. La majoria de corredors sobreestimen el seu ritme en terreny corrible i subestimen quant els frena el terreny tècnic.
2. Ajusta l'esforç al terreny
L'objectiu no és córrer cada tram a la mateixa velocitat. L'objectiu és controlar prou l'esforç per continuar avançant bé passada la meitat de la cursa. A les pujades llargues, sovint vol dir caminar aviat en lloc de forçar un trot que dispara les pulsacions i crema cartutxos. A les baixades corribles, potser vol dir deixar anar una mica els cavalls. A les baixades tècniques, contenir-se sovint fa guanyar més temps que l'agressivitat, perquè protegeix els quàdriceps i redueix els errors.
La teva estratègia de ritme ha de reflectir com demana ser corregut el terreny, no com el vol córrer el teu ego.
3. Compta un temps d'avituallament realista
Els avituallaments formen part del pla del tram; no són temps morts que queden fora. Si sempre perds quatre minuts a cada gran avituallament però n'havies pressupostat un, la teva taula de ritmes és ficció.
Una parada curta pot durar de 60 a 90 segons si ets autosuficient i eficient. Els grans avituallaments, amb canvi de flascons, tria de menjar, pas pel lavabo o canvi de material, poden durar de tres a sis minuts anant ràpid. Més si t'hi entretens. Preveu-ho abans de la cursa. El temps més fàcil de guanyar en un ultra és el que perds aturat.
Fes servir els temps de tall de la manera correcta
Els temps de tall no són simples guillotines. Són punts de control del ritme. Una bona estratègia segueix la teva hora d'arribada prevista respecte de cada temps de tall i manté un marge aprofitable.
Aquest marge no ha de ser igual a tot arreu. Al principi de la cursa, vols marge sense gastar massa. Més endavant, sobretot abans dels trams de nit o de les grans pujades, el marge compta més, perquè els retards s'acumulen quan vas cansat. Si un tram és exposat, aïllat o tècnicament lent, arribar a l'avituallament anterior amb només uns minuts de marge és una mala situació.
La clau és evitar dos errors habituals. El primer: sortir massa ràpid per agafar avantatge. El segon: entretenir-se als primers avituallaments perquè el temps de tall sembla lluny. Tots dos generen pressió més endavant. Un pla intel·ligent construeix un marge regular i defensable sense convertir el primer terç de la cursa en una prova de forma.
Alimentació i ritme són un sol sistema
Un pla de ritme que ignora l'alimentació està incomplet. Cada tram entre avituallaments t'ha de dir no només quant hauria de durar, sinó què has de portar per superar-lo.
Si el tram següent ha de durar 70 minuts amb temps fresc, el volum dels flascons i el pla de calories seran diferents dels d'una pujada exposada de dues hores sota la calor de la tarda. Aquí és on els corredors cauen al parany. Gestionen un tram com si fos curt, surten lleugers, es queden curts de calories i s'enfonsen fins al punt que els dos trams següents se'n van en orris.
Pensa en el que exigeix cada tram. Quina longitud té? Quanta calor farà? Quant desnivell s'hi concentra? El proper avituallament és complet o mínim? Hi arribaràs en bona forma o ja al límit? Les respostes condicionen alhora el teu ritme i el que menges i beus.
Per això també la ubicació dels avituallaments compta més que les simples fites quilomètriques. Una cursa pot semblar senzilla sobre el paper i complicar-se de seguida si els avituallaments escassegen entre les grans pujades o si el tram més llarg cau al final del dia.
On s'equivoquen més sovint els corredors
L'error més gran és muntar la planificació a partir del temps total que busques, anant enrere sense respectar el recorregut. A l'asfalt pot funcionar. A la muntanya, falla de seguida.
Un altre error habitual és tractar els avituallaments com botons de reinici. No ho són. Si hi arribes fos, deshidratat, amb dèficit de calories i amb la moral per terra, potser estaràs una mica millor després de la parada, però el dany t'acompanya. La feina de debò es fa al tram que porta a l'avituallament.
I hi ha la fantasia d'un ritme pensat per a condicions ideals. Corriol sec, aire fresc, cap problema d'estómac, transicions perfectes, trams corribles infinits. Les curses reals són més caòtiques. Els bons plans hi compten les friccions. Una mica de retard en un avituallament. Una baixada tècnica més lenta. La calor de la tarda. Un ritme més baix quan es fa fosc. Si el teu pla només funciona quan tot va bé, no és un pla de cursa.
Com ajustar el dia de la cursa sense perdre el fil
Cap full de ritmes arriba intacte al final del dia. L'objectiu no és forçar cada temps de pas. L'objectiu és saber què ha canviat i si importa.
Si vas cinc minuts tard després d'una baixada tècnica però et sents controlat, potser no és cap problema. Si vas cinc minuts tard perquè has accelerat a la pujada, t'has saltat calories i has arribat a l'avituallament sobreescalfat, sí que ho és. El mateix temps de pas. Un significat diferent.
Fes servir cada avituallament com un punt de decisió. Fes-te tres preguntes. Aquest tram ha durat el que tenia previst? He menjat i begut com tenia previst? Surto d'aquest avituallament en un estat que em permet afrontar el tram següent? Així mantens l'atenció on ha de ser: en el procés, no en el pànic.
De vegades, la decisió correcta és oblidar la taula de ritmes i córrer amb els rivals que tens al voltant. De vegades, la decisió correcta és protegir el dia i mantenir la disciplina perquè els quilòmetres durs encara són al davant. Depèn del recorregut, dels teus objectius i dels danys que ja portes. Però aquestes decisions són més fàcils quan el pla es basa en trams reals i no en mitjanes vagues.
Fes un pla prou precís per servir sota pressió
Un pla de ritme útil cap en una pàgina, o en una pantalla de rellotge dins el teu cap. Nom de l'avituallament. Distància del tram. Temps estimat. Temps de tall. Calories i líquids necessaris. I les notes que compten: pujada llarga i exposada, baixada tècnica, accés per a l'assistència o recollida del frontal.
Aquest nivell de detall fa la cursa més petita. Deixes de pensar en la distància total i comences a resoldre el que tens just al davant. Per als corredors de trail seriosos, és un dels grans avantatges de conèixer el recorregut. Redueixes la incertesa abans del dia de la cursa, per no haver d'improvisar quan el cor s'accelera i el corriol es torna agre.
Precisament per això plataformes com TrailSight organitzen la preparació de la cursa al voltant del terreny, dels avituallaments i del desenvolupament real del recorregut, i no de taules de pas genèriques. Com més precisa és la imatge de cada tram, millor aguanten les teves decisions de ritme quan les condicions es posen serioses.
Una bona estratègia de ritme entre avituallaments no et promet una cursa perfecta. Et dona un pla que continua tenint sentit quan el recorregut comença a fer la selecció al pilot. És el tipus de pla que val la pena endur-se a la muntanya.
Coneix el teu proper avituallament. Sàpigues què et costarà arribar-hi. I després corre aquell tram com si comptés, perquè compta.