Torna als esdeveniments
Esdeveniment UTMB 100K 100 milles 50K Porthtowan, ENG
Edició 2026 2027

Arc of Attrition by UTMB

ENG Porthtowan, ENG · 22 de gen. - 25 de gen. 2026

Cent milles de costa salvatge de Cornualla en ple hivern, allà on l'Atlàntic forja els corredors més durs.

4
CURSES
20 – 162 KM
Distància
500 – 5.100 M D+
D+

L'Arc of Attrition recorre 100 milles del South West Coast Path de Cornualla, de Coverack a Porthtowan, en ple mes de gener. Escombrat per les tempestes atlàntiques, a les fosques gran part de la cursa i farcit de pujades costaneres curtes i dretes sense treva, és considerat l'ultra d'hivern més exigent del Regne Unit.

Nascut a l'extrem oest i feréstec de Cornualla, l'Arc of Attrition segueix el South West Coast Path des del poble de pescadors de Coverack, a la península de Lizard, fins a Porthtowan, a la costa nord. El recorregut passa pel punt més meridional de la Gran Bretanya, ressegueix Mount's Bay, envolta l'emblemàtica península de Land's End i travessa alguns dels litorals més aïllats i exposats d'Anglaterra. Amb més de 5.000 metres de desnivell positiu acumulat, repartits en una successió inacabable de pujades curtes i dretes que entren i surten de cales rocoses, el terreny no dona ni un respir.

Com que se celebra a finals de gener, la cursa es disputa en bona part de nit: només hi ha nou hores de llum, i les condicions van de la pluja intensa i les ràfegues atlàntiques a la boira gelada. El temible tram entre Land's End i Pendeen, que s'afronta en plena nit, és el que dona nom a la cursa: un calvari de fang, roques relliscoses, corriols xops i landes costaneres que elimina més de la meitat del grup. Pel camí destaquen l'espectacular Minack Theatre, les ruïnes fantasmagòriques de les mines d'estany de Botallack i els grans promontoris de Zennor.

Fundada el 2015 pel MudCrew i integrada avui a les UTMB World Series, l'Arc of Attrition ha passat de reunir 50 corredors locals a ser un dels ultres d'hivern més respectats d'Europa. Qui arriba a meta s'endú una sivella de cinturó molt cobejada, i veure el port de St Ives a l'alba, després d'hores de lluita nocturna pels penya-segats, és un dels moments més emotius de l'ultra-trail britànic.