Cent milles de costa salvatge de Cornualla en ple hivern, allà on l'Atlàntic forja els corredors més durs.
L'Arc of Attrition recorre 100 milles del South West Coast Path de Cornualla, de Coverack a Porthtowan, en ple mes de gener. Escombrat per les tempestes atlàntiques, a les fosques gran part de la cursa i farcit de pujades costaneres curtes i dretes sense treva, és considerat l'ultra d'hivern més exigent del Regne Unit.
Nascut a l'extrem oest i feréstec de Cornualla, l'Arc of Attrition segueix el South West Coast Path des del poble de pescadors de Coverack, a la península de Lizard, fins a Porthtowan, a la costa nord. El recorregut passa pel punt més meridional de la Gran Bretanya, ressegueix Mount's Bay, envolta l'emblemàtica península de Land's End i travessa alguns dels litorals més aïllats i exposats d'Anglaterra. Amb més de 5.000 metres de desnivell positiu acumulat, repartits en una successió inacabable de pujades curtes i dretes que entren i surten de cales rocoses, el terreny no dona ni un respir.
Com que se celebra a finals de gener, la cursa es disputa en bona part de nit: només hi ha nou hores de llum, i les condicions van de la pluja intensa i les ràfegues atlàntiques a la boira gelada. El temible tram entre Land's End i Pendeen, que s'afronta en plena nit, és el que dona nom a la cursa: un calvari de fang, roques relliscoses, corriols xops i landes costaneres que elimina més de la meitat del grup. Pel camí destaquen l'espectacular Minack Theatre, les ruïnes fantasmagòriques de les mines d'estany de Botallack i els grans promontoris de Zennor.
Fundada el 2015 pel MudCrew i integrada avui a les UTMB World Series, l'Arc of Attrition ha passat de reunir 50 corredors locals a ser un dels ultres d'hivern més respectats d'Europa. Qui arriba a meta s'endú una sivella de cinturó molt cobejada, i veure el port de St Ives a l'alba, després d'hores de lluita nocturna pels penya-segats, és un dels moments més emotius de l'ultra-trail britànic.